EL CONSTRUCTIVISME I LES TIC
Des d’una perspectiva socio-constructivista, entenem l’aprenentatge com la construcció de significats personal i a l’hora compartida (el coneixement només existeix al cap que el construeix) on els alumnes aprenen no només per a adquirir informació sinó per a desenvolupar habilitats que els permetin seleccionar-la, organitzar-la i interpretar-la establint connexions significatives amb els seus sabers anteriors. L’objectiu és la elaboració de coneixements per a potenciar el desenvolupament personal i que permetin comprendre i transformar la realitat.

Hi ha 7 característiques fonamentals del model ensenyament/aprenentatge:

1) El paper de mediador del professorat:
El professor deixa de ser el principal transmissor d’informació de l’alumnat i es converteix en mediador intermediari entre la cultura i els estudiants. Un professor/a orienta els aprenentatges (tant a nivell general del grup classe com a nivell individual de cada estudiant) a partir de la prescripció de recursos educatius i activitats d’aprenentatge, orienta l’accés de l’alumnat als canals informatius i comunicatius del ciberespai, guia en la selecció i estructuració de la informació disponible, fa una avaluació formativa i assessora, gestiona dinàmiques de grup i motiva...crea un clima de confiança i diàleg.

2) La individualització de l’ensenyament per a l’atenció a la diversitat.
Amb els nous recursos per a l’ensenyament i l’aprenentatge que ens proporcionen les TIC i especialment Internet, es tendeix a una pedagogia més diferenciada, a un ensenyament més individualitzat. D’aquesta manera, seguint els plantejaments constructivistes i l’aprenentatge significatiu, els estudiants ara poden realitzar els seus nous aprenentatges partint dels seus interessos i coneixements previs.

3) El seguiment i avaluació de l’activitat dels estudiants.
Habitualment es realitza una avaluació inicial per determinar el seu nivell d’entrada, els seus coneixements previs i interessos; durant el curs, una avaluació formativa que permet al professorat conèixer els seus progressos i regular els seus aprenentatges. I finalment, l’avaluació final per verificar els aprenentatges realitzats.

4) La perspectiva constructivista de l’aprenentatge.
Es creen ambients de treball centrats en l’activitat de l’alumnat i recolzats per les TIC, que reforcin els processos reflexius i experiències amb la finalitat que els estudiants construeixin el coneixement.
Es tracta de proposar activitats contextualitzades (situacions reals, motivadores i riques en recursos) que permetin a l’alumnat ser més reflexius, aportar visions personals. Pretén que l’alumnat:
- Comprenguin i planifiquin la tasca a realitzar.
- Seleccionin i organitzin la informació disponible de manera crítica i creativa (la informació es pot organitzar significativament de moltes maneres diferents).
- Elaborin aquesta informació (per a comprendre-la) i la integrin significativament als seus coneixements previs atenent a visions multiculturals (hi ha moltes cultures que respectar).
- Transfereixin i apliquin aquests coneixements a la vida real... més que reproduir-los mecànicament ( als exàmens).
- Avaluïn i contrastin els objectius establerts i els resultats obtinguts.

5) La progressiva autorregulació dels aprenentatges per l’alumnat.
El paper de l’alumnat ha de ser actiu i progressivament més autònom a la organització de les seves activitats d’aprenentatge. Tot i que, segons en quins nivells l’aprenentatge estarà dirigit pel professorat i poc a poc el professor cedirà el control als alumnes.

6) La interacció amb l’entorn i el treball col·laboratiu.
La interacció amb l’entorn facilita els aprenentatges, però les activitats interactives que es proposin als estudiants sempre hauran de preveure un feed-back envers l’error.
D’altra banda, moltes activitats es poden realitzar cooperativament, de manera que els integrants de cada grup busquin la millora de tots i pugin negociar els significats al construir el coneixement personal.

7) L’aprofitament dels suports tecnològics.
Les TIC poden utilitzar-se amb programes tutorials i d’exercitació per a promoure al memorització de contingtus, com a immensa font d’informació o com a potent instrument de productivitat.
Però el seu major potencial educatiu és la seva capacitat de funcionar com a instrument cognitiu (mindtool, de David Jonassen), facilitant l’aprenentatge individual i col·laboratiu al servei de la construcció del coneixement i del pensament creatiu.


Els últims avenços de les tecnologies de la comunicació i de la informació (TIC) han donat lloc al fenomen de la Web 2.0 amb eines en les quals els estudiants poden crear, compartir i dominar el coneixement, característiques essencials de la filosofia constructivista.
Molts investigadors han eel-constructivismo-y-las-ticc2b4s.gifxplorat el paper que pot desenvolupar la tecnologia en l’aprenentatge constructivista, demostrant que els ordinadors proporcionen un mitjà creatiu per a què els estudiants s’expressin i demostrin que han adquirit nous coneixements.
La web 2.0 amb les seves eines socials: marcadors socials, reds socials, canals RSS, blogs i wikis... aposten per la construcció social del coneixement i l’aprenentatge col·laboratiu.
Les noves tecnologies tenen unes característiques que les converteixen en eines poderoses a utilitzar en el procés d’aprenentatge dels estudiants. Les noves tecnologies ofereixen la capacitat d’interacció entre els estudiants, on poden decidir la seqüència de la informació, establir el ritme, quantitat i profundització de la informació que es desitja i elegir el tipus de codi amb el que es vol establir relacions amb la informació.

- Les reds socials

Les reds sredsocial.jpgocials com a eines constructivistes funcionen com una continuació de l’aula escolar, però de caràcter virtual, ampliant l’espai interaccional dels estudiants i el professor, permetent el contacte continu amb els integrants, i proporcionant nous materials per la comunicació. Aquesta tecnologia presenta les característiques d’interacció, elevats paràmetres de qualitat d’imatge i so, instantaneïtat, interconnexió i diversitat.

- La wiki
wiki.jpg
És un lloc col·laboratiu que pot ser editat per varis usuaris. Els usuaris d’una wiki poden crear, editar, borrar o modificar el contingut d’una pàgina web de manera interactiva, fàcil i ràpida.
- Blogs

Els blogs tenen un gran potencial com a eina en l’àmbit de l’ensenyança, ja que es poden adaptar a qualsevol disciplina, nivell educatiu i metodologia docent.
Les caraterístiques pròpies dels blogs fan d’aquesta eina un instrument de gran valor pel seu ús educatiu dins d’un model constrblog.jpguctivista. Els blogs serveixen de recolzament a l’e-learning, establint un canal de comunicació informal entre professor i alumne, promouen la interacció social, doten a l’alumne amb un mitjà personal per a la experimentació del seu propi aprenentatge i, per últim, són fàcils d’assimilar basant-se en alguns coneixements previs sobre la tecnologia digital.




- LA PISSARRA DIGITAL (Model didàctic CAIT)
Planificació de l’aprenentatge
A partir de les orientacions del mètode CAIT, quan el professor planifica les activitats d’aprenentatge per al seus alumnes (que procurarà que siguin diverses: resolució de problemes, desenvolupament de projectes, estudi de casos...) ha dpizarra_digital.jpge
considerar els següents aspectes:


  • Contextualització: definició del context en què es van a realitzar els processos d’ensenyament i aprenentatge, indicant: temàtica, àrea i nivell educatiu.
  • Definició dels objectius
- Construcció del coneixement, adquisició de coneixements teòrics, procedimentals i valors.
- Aprendre a aprendre (veure evolucionar des d’un aprenentatge heterocontrolat a un d’autocontrolat): estratègies i habilitats d’aprenentatge i tecnològiques, autoregulació de l’aprenentatge, metacognició...
- Desenvolupament de la intel·ligència: habilitats mentals, capacitats d’anàlisi i síntesi, creativitat...

  • Paper del professor-mediador, facilitador i guia d’aprenentatges que ajuda als alumnes a construir coneixements. És la peça clau en el triangle: alumne-professor-tecnologia

- Fase preactiva: planifica, a partir de la consideració de les característiques dels estudiants
- Fase activa: presenta objectius i continguts, proposa activitats, proporciona instruments, orienta, motiva..
- Fase postactiva: avalua amb els estudiants

  • Paper de l'alumne, protagonista actiu i centre de les activitats d’ensenyament i aprenentatge, haurà de desenvolupar (amb l’ajut de la tecnologia i moltes vegades en col·laboració amb altres) un aprenentatge significatiu per a construir nous coneixements.

  • Instruments (potencien la capacitat de construir coneixements) de tot tipus: materials a Internet, software, llibres... S’indicaran els imprescindibles i altres aconsellables, tot i que els estudiants en podran utilitzar també d’altres que ells considerin.

  • Desenvolupament d’activitats i processos per part de l’estudiant que conduiran a la construcció de coneixements i a millorar la capacitat d’aprendre a aprendre:

- Contextualització dels estudiants, "sensibilització", aconseguir actituds favorables, motivació, conèixer el valor i la utilitat del treball a realitzar (pensament disposicional, intel·ligència emocional)
- Planificació de les tasques (pensament directiu)
- Elaboració, selecció i organització de la informació, integració (pensament analític)
- Personalització, valoració, interpretació, actuació personal crítica i creativa (pensament sintètic, creador i crític)
- Transferència i aplicació (pensament pragmàtic, conciliador, conjectural)

  • Avaluació de l’assoliment dels objectius des de múltiples perspectives i contextos, que també ha de permetre aprendre, incloent-hi una autoavaluació dels estudiants. A més amés dels productes, s’avaluen els processos realitzats. Es centra especialment en:

- Comprensió de continguts, nous coneixements
- Adquisició d’estratègies d’aprenentatge i tecnològiques, autoregulació
- Capacitats crítiques i imaginatives

Vegeu els models d'utilització en el següent enllaç