Teoria del Desenvolupament Social

1. Generalitats


LSvygotsky.jpg
Lev Vygotsky

La Teoria del Desenvolupament Social de Vygotsky, és el treball de psicòleg rus Lev Vygotsky (1896-1934). El treball de Vygotsky va ser desconegut en occident fins que es va publicar en 1962. El Desenvolupament Social sosté que la interacció social precedeix el desenvolupament, la consciència i la cognició són el producte final de la socialització i la conducta social.

2. Característiques diferencials


La teoria de Vygotsky és una de les bases del constructivisme. Sosté tres idees principals:

  1. La interacció social juga un paper fonamental en el procés de desenvolupament cognitiu. En contrast a la idea sobre el desenvolupament de l’infantil de Jean Piaget (en el que el desenvolupament precedeix necessàriament a aprendre), Vygotsky va afirmar que el desenvolupament social precedeix a l’aprenentatge. Afirma: "Cada funció en el desenvolupament cultural del xiquet apareix dues vegades: en primer lloc, en el pla social, i més tard, en el nivell individual: en primer lloc, entre les persones (interpsicològic) i després dins del xiquet (intrapsicològic)." (Vygotsky, 1978).
  2. The More Knowledgeable Other (MKO). La MKO es referix a qualsevol persona que tinga una millor comprensió o un nivell d’habilitat més alt que l’alumne, respecte a una tasca concreta, procés o concepte. El MKO normalment considerat com a mestre, entrenador, adult més major, però també podrien ser companys, una persona més jove, o inclús ordinadors.
  3. La Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP). La ZDP és la distància entre la capacitat de l’estudiant per a realitzar una tasca sota la guia d’un adult i/o amb la col·laboració de pars, i l’habilitat de l’estudiant per a resoldre el problema de forma independent. Segons Vygotsky, l’aprenentatge es produeix en aquesta zona.

Vygotsky es va centrar en les connexions entre les persones i el context sociocultural en el qual actuen i interactuen en les experiències compartides (Crawford, 1996). D’acord amb Vygotsky, els sers humans utilitzen ferramentes que es desenrotllen a partir d’una cultura, com la parla i l’escriptura, per a mediar en els seus entorns socials. Al principi, els xiquets desenrotllen aquestes ferramentes per a usar-les únicament amb funcions socials, formes de comunicar les seues necessitats. Vygotsky creia que la internalització d’aquestes ferramentes va portar a destreses de pensament superior.

3. Aplicacions de la Teoria de Desenvolupament Social.


Moltes escoles han tingut tradicionalment un model transmisionista o instructiu, en el qual un professor o professora "transmet" la informació als estudiants. En contrast, la teoria de Vygotsky promou l’aprenentatge en contextos on els estudiants juguen un paper actiu en l’aprenentatge. Els Rols del professor i l’alumne, per tant, van canviar, ja que un professor ha de col·laborar amb els seus estudiants a fi d’ajudar a facilitar la construcció de significat en els estudiants. L’aprenentatge es converteix així en una experiència recíproca per als estudiants i professors.


Fonts d'informació:
http://www.learning-theories.com/vygotskys-social-learning-theory.html