La teoria genètica del desenvolupament intel·lectual: capacitat d’aprenentatge, activitat mental constructiva i funcionament del psiquisme humà.

Jean Piaget
piaget.jpg



Quan adoptem aquesta perspectiva, tres idees bàsiques de la teoria genètica, tres principis explicatius fonamentals sobre el funcionament del psiquisme humà, sorgeixen com a força com a candidats ferms per a integrar-se en un esquema de naturalesa constructivista orientat a analitzar els processos educatius escolars, explicar-los i comprendre’ls.
  1. Els intercanvis funcionals que els éssers humans mantenim amb l’entorn estan mediatitzats pels esquemes d’acció i els esquemes representatius gràcies als quals, i a través dels quals, portem a terme aquests intercanvis. La realitat només ens és assequible mitjançant els esquemes, autèntics instruments d’interpretació, que utilitzem per a aprehendre-la. Des de la perspectiva de l’aprenentatge, aquest principi equival a postular que la capacitat dels éssers humans per a aprendre de l’experiència depèn dels esquemes que fem servir per a interpretar-la i donar-hi significat; i des de la perspectiva dels processos d’ensenyament i aprenentatge, que el que l’alumne pot aprendre en un moment determinat del seu desenvolupament no depèn només de l’ensenyament que rep, sinó també de les formes o estructures de pensament que utilitza per assimilar aquest ensenyament. La capacitat d’aprenentatge dels éssers humans en un moment determinat del seu desenvolupament està relacionada estretament amb el seu nivell de competència cognitiva.
  2. Un segon principi explicatiu en la teoria genètica és el relatiu a la importància de l’activitat mental constructiva en el funcionament del psiquisme humà. Conèixer implica actuar, i actuar comporta exposar els nostres esquemes a un procés de modificació i de canvi produït pel doble joc de l’assimilació i de l’acomodació. Aquest principi complementa i enriqueix l’anterior perquè comporta un crit d’atenció sobre el caràcter essencialment individual del procés de construcció del coneixement. El professor, els companys, els materials i els recursos didàctics, poden ajudar-lo en aquesta tasca.
  3. El tercer dels principis bàsics és el model proposat per la teoria per a donar compte de la dinàmica mateixa del canvi i del progrés intel·lectual: el model d’equilibrament. En l’àmbit de l’aprenentatge escolar, el model d’equilibrament condueix a considerar els processos d’adquisició que tenen lloc a l’escola com un procés de revisió, modificació, reorganització i construcció dels esquemes que els alumnes utilitzen per assimilar els continguts escolars i interpretar-los, procés que pot ser descrit com una successió d’estats d’equilibri, desequilibri i reequilibrament d’aquests esquemes.