TEORIA DE L'APRENENTATGE PER DESCOBRIMENT DE BRUNER

bruner.jpg
L’aprenentatge es realitza per la reorganització de les estructures cognitives com a conseqüència de processos adaptatius al medi, a partir de l’assimilació d’experiències i l’acomodació de les mateixes, d’acord amb l’equipament previ de les estructures cognitives de l’aprenentatge.

La teoria de l’aprenentatge per descobriment de Bruner implica donar a l’aprenent les oportunitats per involucrar-se de manera activa i construir el seu propi aprenentatge a través de l’acció directa; la seva finalitat és impulsar un desenvolupament de les habilitats que possibiliten l’aprendre a aprendre i es busca que els estudiants construeixen per si mateixos l’aprenentatge.
Per a Bruner l'aprenentatge ve a ser un processament actiu de la informació que cada persona organitza i construeix des del seu propi punt de vista. L'aprenent interactua amb la realitat organitzant els inputs segons les seves pròpies categories, possiblement creant-hi de noves o modifcant les existents.



bruner1.gif

L’eix fonamental d’aquesta teoria és la construcció del coneixement mitjançant la immersió de l’estudiant en situació d’aprenentatge problemàtiques, concebudes per a què l’estudiant tingui la capacitat de resoldre problemes, és a dir, que aprengui per descobriment.
El següent power point descriu molt bé aquesta teoria.