Teoria del desenvolupament de Piaget


piaget.jpg



Jean Piaget és el principal exponent del desenvolupament cognitiu. S’interessa pels canvis qualitatius que tenen lloc en la formació mental de la persona, des de que neix fins a la maduresa.



Conceptes fonamentals:


1) Els esquemes:

Són conjunts d’accions físiques, operacions mentals, conceptes o teories en les quals organitzem i adquirim informació sobre el món.
Són accions que poden ser aplicades directament sobre els objectes (d’acció) o sobre la seva representació quan són interioritzats (operatoris). Poden diversificar-se i integrar-se per donar lloc noves conductes cada vegada més adaptatives i complexes.
A mesura que el nen passa per etapes millora la capacitat per fer esquemes complexos, per organitzar el coneixement; construeix, reorganitza i diferencia els esquemes.
S’organitzen en estructures cognitives amb creixent nivell de complexitat. Cada un d’aquests nivells és un estadi evolutiu.

La teoria de Piaget tracta en primer lloc els esquemes. Al principi els esquemes són comportaments reflexos, però posteriorment inclouen moviments voluetaris, fins que temps després arriben a convertir-se principalment en operacions mentals. Amb el desenvolupament sorgeixen nous esquemes i els existents es reorganitzen de diverses maneres. Aquests canvis passen en una seqüència determinada i progressen d’acord amb una sèrie d’etapes.
  • Estructura: són el conjunt de respostes que tenen lloc després de que el subjecte de coneixement ha adquirit certs elements de l’exterior. Així doncs, el punt central del que podriem anomenar la teoria de la fabricació de la intel·ligència és que aquesta es construeix al cap del subjecte, mitjançant una activitat de les estructures que s’alimenten dels esquemes d’acció, és a dir, de regulacions i coordinacions de les activitats del subjecte
  • Organitació: és un atribut que posseeix la intel·ligència i està formada per les etapes de coneixement que condueixen a conductes diferents en situacions especifiques. Per a Piaget un objecte no pot ser mai percebut ni après en si mateix sinó a través de les organitzacions de les accions del subjecte en qüestió.


La funció de l’organització permet al subjecte conserva en sistemes coherents els fluxos d’interacció amb el medi.

2) Funcions invariants: organització i adaptació
  • Organització:
- Predisposició innata en l’espècie
- A mesura que madurem, integrem els esquemes simples a complexos.

  • Adaptació:
· Tots els organismes neixen amb la capacitat per ajustar les seves estructures mentals o de conducta a les exigències de l’ambient. Consta de dos processos bàsics:
1. 1) Assimilació: Utilitzar els esquemes que posseïm per donar sentit als diferents aspectes del món, incloent l’intent d’entendre alguna cosa nova i ajustar-ho al que ja es coneix.

2) Acomodació: Quan una persona ha de canviar els esquemes per respondre a una nova situació.
Per adaptar-se a ambients complexos s’utilitza esquemes que ja es posseeix, sempre que funcionin (assimilació) i modifica i augmenta els seus esquemes quan es requereix alguna cosa nova (acomodació).
3) Equilibri: Els éssers humans busquem l’equilibri: integració de les noves experiències en els nostres esquemes (la nostra manera de relacionar-nos amb les idees i l’entorn). Quan les noves experiències encaixen amb els nostres esquemes, és manté l’equilibri.


pia1.jpg


3) Els estadis de desenvolupament cognitiu (intel·lectual) des de la infància a l’adolescència


1. Estadi sensoriomotor (0-2 anys): la intel·ligència es practica i es relaciona amb la resolució de problemes a nivell de l’acció.
2.Estadi preoperatori (2 – 7 anys): la intel·ligència és simbòlica, però les seves operacions no tenen una estructura lògica.
3.Estadi de les operacions concretes (7 – 12 anys): el pensament infantil ja és un pensament lògic a condició que s’apliqui a situacions de manipulació i experimentació concretes.
4.Estadi de les operacions formals (a partir de l’adolescència): apareix la lògica formal i la capacitat per veure la realitat experimentant i verificant hipòtesis de manera exhaustiva i sistemàtica.