Cognitivisme


1. Generalitats

L’enfocament cognitiu sorgeix al començament dels anys seixanta i es presenta com la teoria que ha de substituir a les perspectives conductistes que havia dirigit fins llavors la psicologia. Les seues idees van ser aportades i enriquides per diferents investigadors i teòrics: Piaget, Ausubel, Gestalt, Bruner i Vygotsky. La psicologia cognitiva es relaciona amb altres disciplines com la intel·ligència artificial, la lingüística, i la neurociència formant totes elles el que s’ha anomenat Ciència Cognitiva.

És una resposta al conductisme, les persones no són "animals programats" que només responen als estímuls del medi ambient. Les persones són sers racionals que requereixen la participació activa a fi d’aprendre, i les accions de la qual són una conseqüència del pensament. Canvis en el comportament s’observen, però només com una indicació del que està ocorrent en el cap de l’alumne.

La revolució cognitivista substitueix el conductisme en la dècada de 1960 com el paradigma dominant. El cognitivismo se centra en les activitats mentals interiors. Té com a objecte d’estudi els mecanismes bàsics i profunds pels que s’elabora el coneixement, des de la percepció, la memòria i l’aprenentatge, fins a la formació de conceptes i raonament lògic. Per cognitiu entenem l’acte de coneixement, en les seues accions d’emmagatzemar, recuperar, reconèixer, comprendre, organitzar i usar la informació rebuda a través dels sentits.

El coneixement pot veure’s com a esquema o construccions mentals simbòliques. L’aprenentatge es defineix com el canvi en els esquemes d’aprenentatge. En les teories cognitives, el coneixement és vist com a construccions mentals simbòliques en la ment de l’alumne, i el procés d’aprenentatge és el mitjà pel qual aquestes representacions simbòliques s’entreguen a la memòria


Psicologia cognitiva

Des dels anys cinquanta i fins a la dècada dels huitanta, sobre les bases del paradigma cognitiu es van desenvolupar moltes línies d’investigació i models teòrics sobre les distintes facetes de la cognició. Pel que en l’actualitat ja no és un paradigma amb una aproximació monolítica, ja que hi ha diversos corrents desenvolupades dins d’aquest enfocament, per exemple: el constructivisme, la proposta soci cultural, entre altres.

En l’actualitat, és difícil distingir amb claredat, a causa de les múltiples influències d’altres disciplines, on acaba el paradigma cognitiu i on comença un altre paradigma.


2. Característiques diferencials de la teoria


A partir de la Segona Guerra Mundial, amb la revolució de la tecnologia de l’ordinador, la psicologia torna a ser mentalista en reprendre la ment humana com a objecte d’estudi. Tolman, en el marc del conductisme, ja havia proposat els mapes cognitius com a element explicatiu, per la qual cosa per a alguns és el primer cognitivista. Però l’origen del nou mentalisme cal situar-lo en la màquina teòrica de Turing: l’autòmat d’estats finits. Van influir també Shannon i Wiener. Shannon va demostrar que els circuits electrònics podien utilitzar-se per a simular les operacions lògiques del càlcul proposicional, la qual cosa permetia entendre la informació en un sistema binari independent del contingut i de la naturalesa del mecanisme, amb el que va començar a comprendre’s el pensament com a còmput (càlcul). Wiener, amb el seu estudi dels servomecanismes, va mostrar la possibilitat d’especificar de manera científica i precisa els comportaments dirigits cap a metes i sotmesos a plans. Aquestes aportacions van ser molt importants perquè pareixien suggerir que la psicologia del processament de la informació podia intentar explicar la intencionalitat i la cognició sense haver de recórrer “a l’homunculus” o home interior, tan rebutjat pels conductistes. No obstant això cal recordar que en l’actualitat els models computacionals que simulen l’activitat neuronal no ho fan com a càlcul lògic en un sistema de processament seqüencial, sinó com un sistema amb distribució paral·lela i càlcul estadístic (models conexionistas).

La psicologia cognitiva com nou paradigma es va consolidar a partir de tres enfocaments: el de la teoria de la informació, el del flux de la informació i el del processament de la informació. El llibre de Neisser (1967) “Cognitive Psychology” és un dels primers textos d’aquest paradigma. Neisser va proposar com a objectiu de la psicologia la comprensió de la cognició humana, tasca anàloga al projecte d’esbrinar en quin llenguatge ha sigut programat un ordinador: els dos sistemes seleccionen, emmagatzemen, recuperar, combinen i donen eixida a la informació.
La principal discrepància amb el conductisme és l’acostament a l’anomenada qüestió de la caixa negra:
“La Psicologia cognitiva sorgeix com a alternativa a la concepció conductista de la ment com a caixa negra inaccessible. És difícil atribuir la seua aparició a un únic autor, però sí que pareix clar que el seu inici coincideix amb l’aparició i desenvolupament dels ordinadors. El funcionament d’aquestes màquines serveix com a metàfora a l’investigador per a explorar el funcionament dels processos cognitius interns”. (6)

És a dir, la proposició conductista de la ment que no pot ser estudiada a causa de la impossibilitat d’un acostament a través del mètode científic. En contrast, la psicologia cognitiva fa ús de processos mentals per a explicar la conducta (a diferència de tan sols associacions entre estímuls i respostes). Els psicòlegs cognitius posen èmfasi en la influència que el processament de la informació té sobre la conducta, afirmant que l’individu compara la informació nova amb el seu "esquema" o estructura cognitiva preexistent. Els esdeveniments i les situacions noves s’interpreten a la llum del que ja s’ha après. De vegades, és necessari adaptar l’esquema a aquesta informació.


Esquemas mentales: Psicologia cognitiva

La psicologia cognitiva és diferent d’altres perspectives psicològiques prèvies en dos aspectes principals. Primer, accepta l’ús del mètode científic, i rebutja la introspecció com a mètode vàlid d’investigació, contrari a mètodes fenomenològics com ara la psicologia de Freud. Segon, planteja l’existència d’estats mentals interns (com ara creences, desitjos i motivacions) contrari a la psicologia conductista.

L’interès de la psicologia cognitiva és doble. El primer interès és estudiar com les persones entenen el món en què viuen i també s’aborden les qüestions de com els sers humans prenen la informació sensorial entrant i la transformen, sintetitzen, elaboren, emmagatzemen, recuperen i finalment fan ús d’elles. El resultat de tot aquest processament actiu de la informació és el coneixement funcional en el sentit que la segona vegada que la persona es troba amb un esdeveniment de l’entorn igual o semblant està més segura del que pot ocórrer comparat amb la primera vegada.

Quan les persones fan ús del seu coneixement construeixen plans, metes per a augmentar la probabilitat que tindran conseqüències positives i minimitzar la probabilitat de conseqüències negatives. Una vegada que la persona té una expectativa de la conseqüència que tindrà un esdeveniment, la seua actuació conductual s’ajustarà a les seues cognicions.

El segon interès de la psicologia cognitiva és com la cognició porta a la conducta. Des d’un enfocament motivacional, la cognició és un "trampolí a l’acció". Per als teòrics cognitivistes, l’acció està principalment en funció dels pensaments de la persona i no d’algun instint, necessitat, pulsió o estat d’activació.


3. Principals idees


  • Proporciona grans aportacions a l’estudi dels processos d’ensenyança i aprenentatge, com la contribució al coneixement precís d’algunes capacitats essencials per a l’aprenentatge com l’atenció, la memòria i el raonament.
  • Mostra una nova visió del ser humà, en considerar-lo com un organisme que realitza una activitat basada fonamentalment en el processament de la informació.
  • El cognitivisme utilitza la metàfora de la ment com una computadora: la informació arriba, està en procés, i dóna lloc a certs resultats.
  • El cognitivisme pren sovint el model de processament de la informació de les computadores. L’aprenentatge és vist com un procés d’imputs, gestionats en la memòria a curt termini, i codificats per a una recuperació a llarg termini.
  • Reconeix la importància de com les persones organitzen, filtren, codifiquen i avaluen la informació i la forma en què aquestes ferramentes, estructures o esquemes mentals són emprades per a accedir i interpretar la realitat.
  • Considera que cada individu tindrà diferents representacions del món.
  • Determina que: “aprendre” constitueix la síntesi de la forma i contingut rebut per les percepcions.


Quant a l'enfocament de l'aprenentatge cognitiu, presenta cinc principis fonamentals segons Bower (1989) (1):
  1. Les característiques perceptives del problema presentat son condicions importants de l’aprenentatge
  2. L’organització del coneixement ha de ser una preocupació primordial del docent
  3. L’aprenentatge conjuntament amb la comprensió el fa més durador
  4. El feedback cognitiu marca la correcta adquisició de coneixements i corregeix un aprenentatge defectuós
  5. La fixació d’objectius suposa un gran font de motivació per aprendre

4. Objectius educatius: (2)

  • Aconseguir un bon raonament
  • Aconseguir que l’alumne raoni, dirigint les preguntes
  • Emfatitzar els principis estructurals, sense centrar els comentaris en els detalls
  • Localitzar els detalls en el context cognitiu
  • Ensenyament actiu


5. Rol de l'estudiant


L’alumne és un subjecte actiu processador d’informació, que posseeix competència cognitiva per a aprendre i solucionar problemes; la dita competència ha de ser considerada i desenvolupada usant nous aprenentatges i diferents habilitats estratègiques. Els alumnes adquireixen o elaboren per sí mateixos el coneixement.

6. Rol del docent


El professor parteix de la idea que un alumne actiu que aprèn significativament, que pot aprendre: a aprendre i a pensar. El docent se centra especialment en la confecció i l’organització d’experiències didàctiques per a aconseguir aqueixos fins. No ha d’interferir en la participació cognitiva dels alumnes.
El professor ha de motivar els estudiants a què ells mateixos descobrisquen relacions entre conceptes i construïsquen proposicions. És l’anomenat aprenentatge per descobriment (Bruner).
El professor ha d’encarregar-se de que la informació amb què l’estudiant interactua estiga en un format apropiat per a la seua estructura cognitiva.

7. Relació docent-alumnes


Segons Bruner, l’instructor i l’estudiant han d’involucrar-se en un diàleg actiu (p.ex., aprenentatge socràtic). És l’anomenat diàleg actiu.


8. Mecanisme d’aprenentatge: (1)


L’aprenentatge depèn de factors intel.lectuals, afectius i emocionals
Les persones aprenen fent i pensant en el que fan
Per aprendre quelcom s’han de conèixer les relacions i les derivacions
L’aprenentatge de qualsevol tema es recolza en coneixements previs
Ensenyament actiu

Es podrien definir tres etapes en el procés d’aprenentatge:

  1. preparar a l’alumne per buscar coneixements previs per afavorir l’aprenentatge
  2. activar aquests coneixements previs per poder mostrar els continguts
  3. estimular la integració i la transferència segons la nova informació adquirida (3)

9. Avaluació:


L’enfocament cognitiu suposa que els objectius de l’ensenyament estan definits pels continguts que s’han d’aprendre i pel nivell d’aprenentatge al que es vol arribar. I que les habilitats cognitives que s’ha de desenvolupar tenen una vinculació directa amb un contingut específic (3)

Criteris
L’avaluació de l’aprenentatge hauria de ser:
  • centrada en objectius i competències
  • integral (4)

Instruments per valorar :
  • les habilitats del pensament i del raonament dels estudiants
  • l’assoliment de coneixements previs
  • el grau d’integració i transferència dels coneixements adquirits.

En proposem alguns:
  • Presentacions orals
  • Treballs individuals
  • Treballs en grup
  • Rúbrica d’avaluació: on consti el nivell assolit per l’alumne
  • Portfoli: on constin les activitats acadèmiques que permeten tant a l’alumne com al professor valorar el que ha aprés i com ho està aprenent, per analitzar-lo i prendre decisions (5)


10. Referències y cites


(1) INFOMED. Apoyo en la educación. Red telemática de salud en cuba
http://www.sld.cu/libros/distancia/cap4.html [consultat el 12/12/10]
(2) RODRIGUEZ ARTACHO, M. (2000) El proceso de aprendizaje y las teorías educativas a: http://sensei.lsi.uned.es/~miguel/tesis/node14.html [consultat el 12/12/10]
(3) CALDEIRO, G.P. (2005) La enseñanza desde una perspectiva cognitiva a: http://educacion.idoneos.com/index.php/La_ense%C3%B1anza_y_el_enfoque_cognitivo
(4) ACEDO DE BUENO,L. a: http://buenoacedodocentes.homestead.com/files/**Evaluacion**.ppt
(5) http://www.pucuy.com/search?q=portfoli&sa=Search&cx=partner-pub-3546861938806019%3Afn51rv5o9ne&cof=FORID%3A10&ie=UTF-8&hl=es&meta=#1099

(6) León, O y Montero, I (1995) Diseño de investigaciones. Introducción a la lógica de la investigación en psicología y educación. Madrid: McGraw-Hill, pág. 39.
http://www.learning-theories.com/cognitivism.html
http://www.learning-theories.com/category/cognitive-theories
http://www.e-torredebabel.com/Uned-Parla/Asignaturas/IntroduccionPsicologia/ResumenManual-Capitulo8.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Psicolog%C3%ADa_cognitiva
http://es.wikipedia.org/wiki/Jerome_Bruner